02 Nov, 2012

Un estudi quantifica la fuga de talent al Berguedà

Un 46 % dels estudiants de les promocions entre el 1975 i el 2006 viu i treballa fora de la comarca

L’ACEB ha acollit la presentació “Fuga de Talent al Berguedà”, un estudi que quantifica els joves amb estudis que han emigrat, realitzat per la consultoria especialitzada en estudis socioeconòmics Institut Àgora.

De fet aquesta era la sensació generalitzada; tothom té coneguts que al finalitzar el batxillerat (antigament el COU) van marxar de la comarca per seguir formant-se professionalment i, acabada aquesta etapa, van establir-se definitivament a la ciutat d’acollida per treballar i seguir escalant en l’àmbit laboral.

L’estudi, que ha consistit en un treball de camp mitjançant enquestes telefòniques a les promocions 1975 -2006 de l’IES Guillem de Berguedà, exposa per primera vegada les dades que verifiquen la fuga de talent, i determina que el 46 % d’aquests viuen i treballen fora de la comarca, i un 6 % compagina Berguedà i fora. Això té des d’efectes econòmics (la despesa invertida en formació i criança d’aquests berguedans –uns 900 milions d’euros) fins a implicacions qualitatives.

Antoni Biarnés, director de l’estudi, conclou que la causa principal d’aquesta descapitalització intel•lectual o fuga de talent és la falta de feina qualificada al Berguedà, seguit de la poca presència d’estudis superiors. Fa un incís en què el motiu laboral existeix tant en moments de bonança econòmica com de crisi.

Pel que fa a l’altra meitat, el 48 % que s’ha quedat, ho ha fet per què ha trobat feina a la comarca, per la qualitat de vida i per motivacions personals. L’estudi al•lega però que la majoria que citen els motius laborals són els que no van continuar els estudis. Un 80 % d’aquests està satisfet d’haver-se quedat i valora molt positivament la qualitat de vida al Berguedà.

Per disminuir la descapitalització intel•lectual i aprofitar la diàspora berguedana, Biarnés proposa gestionar la relació amb els que han marxat: establir un contacte, fer seguiment, cercar col•laboracions... També és necessari implementar les noves tecnologies que permetin el teletreball, la formació a distància i potenciar la indústria i els serveis avançats. Conclou que “hem de fer valer la qualitat de vida a la comarca per fer tornar alguns dels que han emigrat i per fidelitzar els que s’han quedat”.

Finalment, la presentació ha comptat amb la col•laboració de Josep Ginesta, director de l’Oficina de Treball de la UOC, que ha fet un anàlisi més general a Catalunya.

Darrera modificació el Divendres, 02 Novembre 2012 19:09